E.V.P

 

 ARBRES

  

    RAÜL

      AVELLANER

    GEMMA

    ROURE

                       

                          SERGI

                FRIEXE

     

ALBA

    BEDOLL

ENGLISH

CASTELLANO

TRINXAT DEL PIRINEU

6 Raciones

INGREDIENTES:

-Un quilo de patatas partidas en trozos regulares.

-Una col cortada en trozos regulares.

-Una cebolla pelada.

-Cuatro ajos pelados y laminados

-Cuatro tajos de cansalada de panceta cortados en trozos muy pequeños.

-Doce tiras de cansalada (bacon) cortado muy finos

-Sal

-Agua

-Aceite de oliva

-Vino blanco

ELABORACIÓN:

En una cazuela con agua y sal, hervimos las patatas y la col. Intentamos que no se cuezan demasiado.

Una vez cocidas, las escurrimos, y con la ayuda de un tenedor, lo vamos aplastando.

En una cazuela con aceite de oliva, freímos: los ajos, la cebolla y el tocino. Cuando ya está frito añadimos un chorro de vino blanco y dejamos que reduzca.

Seguidamente, añadimos todo el trinchado, y lo removemos todo bien mezclado.

 En el momento de servir, hacemos una montaña en el centro del plato, y encima ponemos dos tiras de tocino, pasadas por la sartén, y ya tenemos el trinchado del pirineo o picadillo de la Cerdanya, listo para comer.

 Se tardan unos 40 min.

SOCIALS

RUTES PEL PIRINEU

RIPOLLÉS

BALANDRAU, ENTRE RIBES I CAMPRODON

Raquetes de neu

Itinerari circular fins al Balandrau (2.585m), a la vall de Camprodon (Ripollès).

Es comença pel poble de Tregurà de

Dalt pujarem amb cotxes fins a les immediacionsde Castell dels Moros (2.123m). Començarem l'excursió pujant en direcció a la Collada de Fontlletera fins assolir el pic de la Fontlletera (2.575m).

Des del pic de la Fontlletera baixarem fins al coll de Trespics i, tot carenant, assolirem el Balandrau. 

La baixada la farem per la 

carena S del Balandrau fins enllaçar amb una pista que ens portarà fins al punt d'inici. 

Una preciosa ruta circular a un dels cims més emblemàtics de la vall de Camprodon!

EL TAGA DES DE PARDINES

Muntanyes emblemàtiques de Catalunya

Ruta clàssica de senderisme a una de les muntanyes més conegudes del Ripollès: el Taga (2.040m). Des de l'església de Santa Magdalena de Pardines es puja cap al coll de Pal i, des d'allà, s’avança en direcció O per la carena de la serra Cavallera: vistes panoràmiques, fàcil i preciosa. Es passa pel Puigsestela (2.013m) i s’arriba la Portella d'Ogassa, des d'on es puja directament cap al Taga. Aquesta muntanya ens ofereix unes vistes precioses de la vall de Ribes i de la vall del Ter gràcies a la seva ubicació privilegiada. Es torna cap a Pardines pel Pla de la Llagona. Una preciosa i agradable ruta circular on coneixerem un dels grans clàssics de l'excursionisme català!

Aquesta sortida forma part del Cicle Muntanyes emblemàtiques de Catalunya

             

CASCADA DEL MOLÍ DEL SALT DES DE VILIELLA

Passeig curt fins al salt d'aigua del Molí del Salt, al bell mig de la vall de la Llosa

Passeig de 3,6 km de longitud (anada i tornada) fins a la cascada del Molí del Salt. Primer l'itinerari que segueix el GR 11.10 per un tram de pista en bon estat. Després s’agafa un camí més estret que fa unes quantes ziga-zagues i arriba fins al fons de la vall de la Llosa, als peus del salt d'aigua del Molí del Salt, on  es pot relaxar-se, descansar o jugar en un bonic entorn. A l'anada el camí és tota l'estona en descens, i el terreny és còmode i no presenta cap dificultat. La tornada es realitza pel mateix itinerari, aquest cop en lleugera pujada.

La ruta fins al Molí del Salt permet endinsar-se a la vall de la Llosa. Aquesta llarga vall té la seva capçalera al nord, ja a tocar d'Andorra, i està envoltada de magnífiques muntanyes com la Tossa Plana de Lles o la Carbassa, que es poden admirar al llarg de tot l'itinerari. El principal atractiu de la ruta és el salt d'aigua del Molí del Salt, que es veuran des dels seus peus i és força espectacular. Durant la ruta també anireu trobant vaques i cavalls que pasturen i d'altres animals i plantes propis de la zona. A la tornada, gaudireu d'unes boniques vistes de les parets del Cadí, al sud.

Català

LLEGENDES DEL PIRINEU

LA FORMACIÓ DELS PIRINEUS

Quan només hi havien els estels, Déu va formar el món.

Però quan va veure que tot el que havia creat era lliç i avorrit, va pensar a fer formes estranyes i diverses anomenades muntanyes.

No sabia com crear les muntanyes, fins que un dia va agafar una bossa plena de rocs creats per ell. Un cop ho tenia tot preparat va baixar a la Terra i va llançar un roc tan lluny com va poder.

Quan els rocs tocaven el terra, tremolava tot i el terra i es feien unes esquerdes, i de les esquerdes sortien grans roques que formaven muntanyes.

Com que amb les muntanyes no en tenia prou, va començar a tirar llavors, que donaven lloc a grans arbres.

De sobte va anar a parar en un terreny salvatge, que sabia que no l'havia creat ell, i tot seguit la mare naturalesa va sortir desafiant-lo.

Déu al veure allò va decidir respectar-ho i ajudar-la.

Va trencar la bossa amb les pedres i les va deixar caure totes al terra, un cop van caure van fer un gran terrabastall i unes esquerdes més grans que les d'abans van omplir el terra,i hi van créixer unes grans muntanyes que el van deixar bocabadat.

Eren tan grans que semblava que tocaven el cel, Déu va començar a plorar i es va desmaiar de l'emoció.

Quan Déu es despertà va anomenar aquelles muntanyes pirineus, en les muntanyes només hi havien dos colors, el blau i el blanc.

Com que Déu va veure que la part baixa de les muntanyes quedaven descobertes va decidir formar-hi uns boscos verds que feien conjunt amb el blanc i blau de les muntanyes.

El GEGANT MANDRÒNIUS

Hi havia una vegada en una cova a Betlan, un gegant d’una alçada propera als 3 metres i d’una força immensa, que es va enfrontar contra els romans quan van entrar en les valls. Els romans com no sabien com fer-li front, van segrestar a la seva dona i a la seva filla. Va entrar en el campament romà, arrasant-ho tot i rescatant la seva família. Com avís del seu poder, va tallar una orella de cada presoner i va enviar-la a Roma. Però per la seva violència el poble es va tornar en contra seu, ja que els va semblar terrible la seva acció, els veïns van començar a veure’l com una amenaça i es van unir per matar el gegant. Després d’una terrible lluita va ser vençut i abans que els seus veïns el matés, va manar al seu servent que el matés ell mateix.

LA FORMACIÓ DE LA SERRALADA

La llegenda, coneguda per Juan Avilés en el seu viatge de l’any 1892 al Pallars, i

Andorra, i posteriorment recollida per Joan Amades, és una de les explicacions mítiques sobre la formació de la serralada, no pas l’única. Segons una altra llegenda molt coneguda a banda i banda dels Pirineus, aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es presentà un captaire demanant almoina i els pastors, en comptes d’acollir-lo, li van fer que els gossos anessin a per ell . El pidolaire, que en realitat era el nostre senyor, els va maleir, i a l’acte els prats quedaren convertits en els ramats en tarteres i els pastors i gossos en trossos de roca. Tot i que el fet va tenir lloc al massís de la Maladeta, la maledicció divina va esquitxar. es valls properes, des de l’Éssera fins al Segre.

UNA SERRALADA MÍTICA

Al Pirineu de Lleida les llegendes divines són les més conegudes, aquesta llegenda explica que hi havien dos caçadors que vivien a Espot, pel vici de la caça, no respectaven res. Com cada dia de romiatge de Sant Maurici la gent del poble pujava a l’ermita. En el moment on el capellà aixecava l’hòstia, els caçadors van veure des de la porta un isard que estava a prop del llac. No s’ho van pensar dues es van aixecar de cop i van sortir a per ell. L’animal va arrencar a córrer en direcció a la muntanya, perseguit pels caçadors, va travessar el bosc, va pujar i va continuar pujant, escalant pel canal que separava els dos pics. Quan els caçadors van guanyar el serral, l’animal va desaparèixer. En l’acte, un raig del cel els va fulminar i van quedar transformats per sempre, ells i el gos, en estàtues de roca.

Avui, amb una mica d’imaginació, encara es poden veure les dues siluetes humanes, retallades en el serral d’Els Encantats, la muntanya del Parc Nacional de Sant Maurici a la qual han donat nom.

MÚSICA

MÚSICA TRADICIONAL DEL PIRINEU

L'ACORDIÓ

L’acordió és un instrument de vent amb teclats o botons. Està format per dues caixes de fusta amb tecles o pistons unides per una manxa de cartró. El so es genera per un corrent d’aire provocat per la manxa. Aquest corrent fa vibrar unes llengüetes metàl·liques o inxes que produeixen les diferents notes musicals.

Hi ha dos tipus d'acordió: el diatònic i el cromàtic.

Si volgués tocar un acordió diatònic, apretaria una nota i la nota seria diferent al obrir i al tancar, si volgués tocar l'acordió cromàtic tocaria una nota i seria la mateixa nota al obrir i al tancar.

La primera trobada que es va organitzar a la plaça d'Arsèguel a l'any 1976 va ser una trobada dels últims acordionistes del Prineu. En aquests últims anys s'han anat repetint aquestes trobades. Aquestes trobades es fan el 29,30 i 31 de Juliol.

DANSES

Avui a classe de música hem escoltat dos danses tradicionals dels pirineus: el ball de Benás I la polca d'ours.

El BALL DE BENÁS l'hem escoltat I hi tocaven dos violins, dos acordions, una guitarra, un flautí, una bateria, un sac de gemecs, un oboè i una flauta.

Aquest ball ens ha agradat perquè és animat, divertit, com si jugués, hem pogut experimentar els diferents compassos de la música, el binari i el ternari. T'ho passes be escoltant el ball.

El segon ball, LA POLCA D'OURS, l'hem escoltat i l'hem ballat. La Polca d'ours prové de França, i ours vol dir ós.

Ballar-la ha sigut molt divertit, pensem que la gent que no ha ballat s'ho ha perdut, el ball era divertit, alegre,etc.